Pensava publicar un llibre basat en les desenes de cartes, milers de correus i els contes escrits que guardo d’una etapa molt intensa de la meva vida. El títol del llibre era “Cartes, Correus i altres Contes”, però al final he preferit començar amb aquesta recopil·lació dels contes en sí. Serà el tercer volum d’una possible trilogia. Ara estan de moda les trilogies.

No sé perquè vaig escriure els contes en el moment en que ho vaig fer. Simplement van sorgir. El que m’anava passant m’inspirava i m’impulsava a escriure-ho. Per exemple, “Fantasia d’Estiu” li dec a la meva cunyada. Em va donar una oportunitat increïble i li vaig agraïr escrivint i dedicant-li un conte sobre aquesta experiència. En alguns casos va passar al revés. Vaig escriure el conte i després vaig intentar fer-lo realitat. És per tot això que, amb cada conte, també explico què va passar en realitat. I, en algun cas, el “què va passar” s’ha convertit en un nou conte.

En llegir el llibre t’estranyarà la barreja de gèneres. No tinc una explicació clara al respecte. Només puc dir que els contes van sortir així... i així estan al llibre (encara que falten alguns). Hi ha contes romàntics barrejats amb còmics, un parell d’infantils i fins i tot algun per a adults.

El llibre ja el classifico com “per a adults”, per tant, no t’enfadis amb mi. Tens un conte per somriure pel matí o després de dinar, un altre per somiar quan viatgis, un altre perquè dormin els nens en anar al llit i un altre per compartir amb la teva parella a la nit o en qualsevol moment.

Gairebé tots els contes son autobiogràfics i expliquen coses que m’han passat o que haguessin pogut passar. A totes les amigues i amics que els van llegir els van agradar i em van animar a publicar-los. Sobretot a les protagonistes.

Al primer conte, inspirat pels correus d’aquella nit en què el vaig escriure, no vaig utilitzar noms propis per als llocs o les persones. Em va semblar divertit i molt explícit donar nom a les coses per la seva definició, com “Latevaciutat”. A partir d’aquí es va convertir en un estil. Sé que, de vegades, és complicat seguir el text -amb molts “Ell” i “Ella”-, però quan t’acostumes, el relat es fa molt més clar i els personatges i llocs apareixen ja perfilats només amb el seu nom.

Tot està salpicat de noms de dones que van compartir aquella part de la meva vida, encara que als contes la protagonista sempre sigui “Ella”. És una pena i sento que s’hagi trencat la relació amb la majoria. Algunes van enamorar-se i no van poder aguantar una relació d’amistat. Amb altres va ser molt difícil seguir la relació per estar massa allunyats. Però et confesso que si els hi escric enviant un record o un petó, me’l tornen encantades de tenir notícies meves.

Encara que llegeixis algun conte infantil o riguis amb algun viatge boig, t’adonaràs que el rerefons dels contes és realment el viatge de l’amor més passional a l’amor més verdader, madur i sincer. Van passar deu anys d’un a l’altre i, per suposat, el segon no es va acabar ni s’acabarà mai.


Que els gaudeixis.



ManiaBugs.

https://www.facebook.com/mania.bugs?fref=ts
https://twitter.com/ManiaBugs
mailto:maniabugs@maniabugs.com?subject=Contacte%20ManiaBugs
Home.html
http://es.maniabugs.com/Los_Cuentos_y_Que_Paso.html